Artículos - Biografias

NARC�S RIERA ILLA: DE CUBA A GIRONA

Els Colors del Pla de l'estany
núm.211, juliol 2017, p.49

Nascut a Vilamarí, el 8 d'octubre de 1849, era fill de Salvador Riera Riuró, dels Riuró de Vilamarí, i de Maria Illa Bosch, de Serinyà. Estudià el batxillerat a Figueres, fins l'any 1867, i després tres anys de llatinitat al seminari de Girona, però, en veure que aquesta no era la seva vocació, marxà cap a Barcelona on estudià la carrera de medicina i on va treure la llicenciatura l'any 1871.

Casat amb Crescència Pau Caula, de Besalú, amb qui va tenir 6 fills: tres noies i tres nois, exercí com a metge, primer a Besalú i més tard al Pont Major de Girona, però l'ambient polític que es respirava —i que va desembocar en la Tercera Guerra Carlina— el va fer abandonar el país i marxar cap a la illa caribenya de Cuba, on exercirà la seva professió a Sábalo, al municipi de Guane, a la província de Pinar del Río, i on van néixer el seus fills, entre ells Agustí, que ho va fer el 2 de juliol de 1876, i que, com ell, també estudiarà la carrera de medicina. Un cop a Catalunya, Agustí es convertirà en president de la diputació gironina entre 1911 i 1924, a la vegada que vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya del 1914 al 1923. Membre de la Lliga Regionalista, i pare de tres fills, serà assassinat el 27 d'agost del 1936, quinze dies abans de que ho fos també un altre seu germà, Salvador, nascut també a Sábalo l'1 d'agost de 1883, però que a diferència d'ell abraçà la vida eclesiàstica, exercint de vicari a les parròquies de Sant Iscle de Vallalta, Palamós, Blanes i Girona, i més tard rector de Begur fins que passà a Arenys de Mar. Fou col·laborador del diari El Matí, i de la revista El Bon Pastor i un dels fundadors del Foment d'estudis de la Maresma i promotor local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

Un tercer germà, en Josep Maria, un gran melòman i un dels fundadors del Tennis Girona, també estudià la carrera de medicina i tot i ser un personatge rellevant del catalanisme gironí juntament amb el seu germà, es passà al bàndol franquista i esdevingué el primer president de la Junta col·legial mèdica del franquisme.

De tornada a Girona, l'any 1884, la família va anar a viure al Pont Major on en Narcís havia aconseguit plaça de facultatiu i on obrirà consulta al número 119 del carrer del Pont Major. Amb el temps, i amb la intenció d'atendre també als veïns de Sarrià de Ter, obrirà consulta al carrer Major d'aquest poble.

Col·laborador de la revista La Independencia Médica, va morir al Pont Major el 28 d'octubre de 1905. A resultes d'aquest fet, el seu fill Agustí, que vivia a Barcelona, on s'havia casat l'any 1903 amb Maria Teresa Trotcha Estalella, —filla d'un exbanquer d'Arenys de Mar, també emigrat a Cuba—, es traslladà a Girona per fer-se càrrec de la consulta del seu pare, així com de la seva mare i les seves germanes solteres, establint la seva nova residencia a Sarrià de Ter.